diumenge, de maig 29, 2005

Mites


Algun dia, amb més temps i amb més paciència, en parlarem en calma. Direm, aleshores, què és el que ens commou de veres dels viatges i les flors de Rodoreda, del lent declivi dels samurais, de les mig-nits de juny, de la roda de Raikkonen trencant-se quan anava primer en la darrera volta, del rei Lear, dels elefants que s'han menjat una boa, del costat obscur, dels ocells cegs, de l'amic i l'amat, del let's get it on, del coral romput, de Corto Maltés.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt be carinyo, has demostrat bon gust en l'elecció dels teus mites. L'elefant i la boa, un mite que no s'esgota mai, la Nicole (per què vages que em llig tots els teus posts). I Let's get it on: mmmmm...

JoanAlbor ha dit...

Preciós Gonçal! ple de sensibilitat, tot un univers en poques paraules :)

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Potser es tracta de la cançó que canta en cada bri de cosa. Potser es tracta del silenci.