dijous, de desembre 29, 2005

El somriure del pallasso


Des de fa alguns dies m'ha arribat, a partir de persones diferents, la notícia que a una xica uns equatorians li van fer el somriure del pallasso. No sé si sabeu en què consisteix aquella pràctica (la qual, per cert, algunes pàgines web, no sé si amb el mateix rigor, atribueixen originalment als nazis). Bàsicament, es tracta de tallar les comissures dels llavis i esgarrar la boca. Horrible. Segons les meues fonts, s'han donat atacs d'aquesta mena per l'Avinguda de la Plata i a una zona d'oci de l'Eixample. Si féu una recerca per Internet, veureu que a Madrid, Barcelona, Murcia, Zaragoza, Valladolid i Cuenca (com a mínim) s'han repetit les agressions. En alguns casos, es dóna a triar a la víctima: "què vols, que et violem o que et fem el somriure del pallasso". La ignorant, com l'acudit aquell de Macumba, tria el pallasso i li tallen la boca. També circulen versions en què els agressors són skins que et destrossen les dents contra una vorera, estil American History X.

És lamentable. Una epidèmia així de pallassades hauria esdevingut un escàndol increïble i hauria provocat una alarma pública generalitzada. La llegenda urbana és molt més subtil, però alhora molt més perversa. La por s'estén i es multiplica de boca en boca, als fòrums d'Internet, als blgos i als diaris gratuïts, de manera inconscient i precipitada. Ara que ja li havíem perdut la por al llop...

dilluns, de desembre 26, 2005

L'endemà de Nadal



Supose que, a pesar de tot, al final de tot, dir Bon Nadal deu tindre algun sentit.

dimecres, de desembre 21, 2005

Conduir de nit


Conduir de nit és una de les coses que conec més pròximes a la ficció.

dimarts, de desembre 20, 2005

Solemnitats


Supose que ja sabeu que Mariano Rajoy va dir que és preferible "un patriota de hojalata que un bobo solemne". Les regles bàsiques de la ironia, com també de la retòrica política més elemental, fan pensar, òbviament, que el 'bobo solemne' no és altre que José Luis Rodríguez Zapatero, qui va acusar el partit de Rajoy, precisament, de ser 'patriotas de hojalata'. Entre la desacreditació, com féu Zapatero, i l'insult directe, com féu Rajoy, hi ha una diferència qualitativa important. Hi ha unes normes tàcites de comportament cívic i respecte institucional que caldria tindre més en compte. Això ja seria una bona notícia. Ser una miqueta menys cínics (pense en Zaplana advertint que Rajoy no havia dit cap nom) seria una notícia excel·lent. Però, sense dubte, ja seria la bomba que aquests polítics foren un poc més originals i un poc menys coents. Perquè dir 'bobo solemne' no només és un insult sense gràcia: és que damunt és coent.

dimarts, de desembre 13, 2005

Les coses inesperades


Mentres esperava l'autobús, es sentia una sirena. No es veia cap ambulància, ni cap cotxe de bombers, ni la policia. De sobte, en una intersecció, tots els vehicles s'han aturat i d'entremig ha eixit un cotxe d'aquells de la policia secreta, tot negre i amb una ridícula sirena blava damunt. I bé, resulta que era tan discret i tan poca cosa, que una xica l'ha vist massa tard i el seu cotxe ha xocat amb el de la sirena. S'ha fet un silenci en tot el carrer i algunes persones s'han rist. On devia anar la policia no ho sé, ni d'on venia la xica. Però és curiosa la simplicitat de tot, com un xoc inesperat els canvia els itineraris, i els fa companys, a desgrat seu, en una estranya intimitat enmig de l'avinguda, compartint els papers, el mal humor i la sorpresa. La sirena, òbviament, ha deixat de sonar.

És increïble amb quina facilitat es pot fer tard massa prompte.

dissabte, de desembre 10, 2005

Parlem


El Diari Parlem té un nom bonic: convida a parlar, a enraonar, és a dir, a discutir les coses d'una manera civilitzada, amb predisposició d'escoltar a l'altre i de tindre'l en compte. Acabe de conéixer la notícia que diversos atacs informàtics han forçat els seus responsables a tancar-lo provisionalment fins a gener, quan reapareixerà amb un nou format, segurament molt millor. Des d'ací, ànims a l'amic Pere, perquè cal gent com ell, disposada a escoltar a l'altre i fer-se escoltar i encetar així el camí del diàleg, principi de tantes altres coses.

dijous, de desembre 08, 2005

Esperem tant i tant de tu...


Fer-se adult deu voler dir aprendre a dir que no.