Feia temps, potser des d'abans de l'estiu, que no eixia del cine amb una sensació tan bona. És de veres que Woody Allen no fa mai pel·lícules dolentes, però no és menys cert que les últimes dos que n'havia fet, sobretot Todo lo demás, no eren gran cosa. Per això vaig anar a veure la seua darrera proposta amb la sensació que no em deixaria massa convençut, entre altres coses perquè la idea inicial de Melinda y Melinda m'agradava prou i no m'hauria fet gràcia trobar-me que s'havia desaprofitat. Afortunadament, em vaig enganyar i em vaig trobar amb una pel·lícula petita -en el millor sentit de la paraula-, tendra, intel·ligent, divertida: agradable. Hi ha pel·lícules que creixen en la memòria: aneu a veure-la i recordeu després, amb satisfacció, quan vau eixir del cine amb un somriure.
dimarts, de novembre 02, 2004
Quan vaig eixir del cine amb un somriure
Feia temps, potser des d'abans de l'estiu, que no eixia del cine amb una sensació tan bona. És de veres que Woody Allen no fa mai pel·lícules dolentes, però no és menys cert que les últimes dos que n'havia fet, sobretot Todo lo demás, no eren gran cosa. Per això vaig anar a veure la seua darrera proposta amb la sensació que no em deixaria massa convençut, entre altres coses perquè la idea inicial de Melinda y Melinda m'agradava prou i no m'hauria fet gràcia trobar-me que s'havia desaprofitat. Afortunadament, em vaig enganyar i em vaig trobar amb una pel·lícula petita -en el millor sentit de la paraula-, tendra, intel·ligent, divertida: agradable. Hi ha pel·lícules que creixen en la memòria: aneu a veure-la i recordeu després, amb satisfacció, quan vau eixir del cine amb un somriure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada