«A l'hora de les postres, a dinar, apareixen a taula una gran plata de crema cremada i un pa de pessic deliciós, flonjo, daurat, amb un polsim de sucre ingràvid.»
Josep Pla, El quadern gris
diumenge, de maig 01, 2005
Ai!
Si la bondat –la bondat veritable– provoca compassió, supose que és perquè en realitat la maldat –la maldat veritable– provoca por.
Estic d'acord amb tu però només en la segona part, la maldat veritable fa por i molta, però en canvi crec que la bondat, la veritable, no provoca compassió sinó passió. Bona reflexió per a l'1 de maig :)
2 comentaris:
Estic d'acord amb tu però només en la segona part, la maldat veritable fa por i molta, però en canvi crec que la bondat, la veritable, no provoca compassió sinó passió.
Bona reflexió per a l'1 de maig :)
Per què s'infravalorà la bondat-veritable?
Per què hom diu de qui la pot practicar que és un ilús, un innocent?
No he pogut entendre mai aquesta associació establerta. Millor dit, no l'he entès perquè potser no l'he volguda acceptar mai.
Una abraçada :-)
Publica un comentari a l'entrada