La dona del temps

La dona del temps era un blog que m'agradava. Parle en passat perquè els Admirables diuen que pleguen, que s'acabat. Sembla que havien advertit, des del post fundacional, que ho deixaren estar quan feren el primer any. Si el blog ens provocava nostàlgia de Mònica López, ara Mònica ens recordarà melangiosament els comentaris dels Admirables. Els trobarem a faltar. Bon vent i barca nova, amics.

La unanimitat

Per ara no he sentit cap veu discordant: des de tots els mitjans se'ns diu que Brokeback Mountain és una gran pel·lícula. Els crítics s'agenollen davant d'una de les històries d'amor més belles que han vist a la pantalla. Les actuacions són extraordinàries. És una gran favorita per als Oscar. I jo una de dos: o m'estic fent insensible o no tinc criteri. Perquè em va semblar una pel·lícula que està bé, però que podria estar infinitament millor. El que em passa, curiosament, la majoria de vegades que vaig al cine a veure una de les grans pel·lícules de la temporada. Tret, clar, de Woody Allen i Match Point.

Ja sabeu quina serà la meua aposta per al tio Oscar.

Format

Pensant que hauria de formatejar l'ordinador em sorprenc pensant que és una idea bellíssima, allò de poder donar-se una orde d'autodestrucció per a començar de zero, poder ser una altra cosa sense deixar de ser el que eres...

Chaumet

Regirant la Xarxa per a buscar informació professional, em trobe amb l'adreça següent: www.chaumet.com. L'òbric i, per a gran sorpresa meua, és una elegantíssima marca francesa de joieria. I Jaume?

Filologia III

Al meu parer, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua és una institució poc necessària però útil. De fet, la filologia és una ciència poc necessària però útil. Si l'Acadèmia fóra com hauria de ser i la filologia fóra com hauria de ser, serien molt necessàries i molt útils. Però no. Seguim discutint el morfema de subjuntiu i la conveniència d'emprar 'corder' en comptes de 'xai'; i discutir-ho és útil però poc necessari. És de veres que cal clarificar definitivament la normativa del català i fer-la útil per a tots els usuaris. Però per a tal menester caldria revisar més aviat la pedagogia que fem de la normativa i no la normativa en ella mateixa. Perquè la filologia del futur és, sobretot, una pedagogia política i de carrer, capaç de donar resposta als petits detalls -morfològics o sintàctics, o el que siga- per tal de trobar l'horitzó de les grans coses que ens sobrevenen.

Cos mortal

Passejar per la València tradicional (sobretot pel Carme, Velluters, Russafa, el Grau i el Cabanyal) és constatar una ciutat que s'acaba...