Ho reconec

He d'admetre, no sense una mica de ràbia o vergonya, que les pàgines web formades per textos molt llargs m'espanten una mica. Un weblog en què les notes són curtes i variades em resulta, si més no visualment, més atractiu que un altre format per grans paràgrafs. Evidentment, això no és garantia de res i podem trobar coses horribles que ocupen molt poc d'espai i joies veritables que reclamen la nostra mirada sobre la pantalla durant uns quants minuts. Potser és aquest el problema: no tenim hàbit de llegir durant molt de temps cara a l'ordinador. Ara com ara, per exemple, no em veig capaç de llegir un llibre editat en format informàtic, de la mateixa manera que em costa llegir un article mitjanament llarg sense véncer la temptació d'imprimir-lo: al capdavall, la lletra escrita encara té el prestigi de la història i el privilegi de la comoditat. D'una certa comoditat, tanmateix. Internet és un mitjà interactiu que obri possibilitats de comunicació que no havíem imaginat mai: això també és comoditat. Prompte parlaré, en unes altres notes, de la ciutat de Barcelona. Bé, des d'ací mateix podeu accedir a la informació municipal que ens en dóna l'ajuntament. Només és un exemple -mínim- del que podem fer. Però és de veres: trobar un text massa llarg en una web no ens convida a la lectura, si més no de manera immediata. Siga pel que siga, la veritat és que Internet dóna lloc a una nova manera de llegir i d'escriure, que no és exclusiva ni incompatible amb altres formes de comunicar-nos, però que sí les canvia, les matisa, les amplia.