diumenge, de març 26, 2006

Tindre dret


No sé on, Joan Fuster va escriure, si fa no fa, qua algú diu 'tinc dret', comencen els problemes. En aquesta societat nostra, fonamentada en el dret des de fa tant de temps, el dret de propietat és una qüestió central. D'un temps ençà, s'entén que la propietat també pot ser intel·lectual i d'ací molts problemes als quals les noves tecnologies no fan més que donar ales. Problemes, clar, segons el punt de vista. Per a contrastar punts de vista -i perquè està clar que la idea dels drets d'autor ha de canviar forçosament- han organitzat a València un curs sobre 'Autoria i continguts a la xarxa', al qual han convidat entre altres l'Ignacio Escolar.

img_valencia_01

No sé a quines conclusions arribaran, però com que les jornades es celebren al Palau Pineda, seu valenciana de la UIMP, estic segur que tots conclouran que el Pati Pineda és un dels millors restaurants universitaris que hi ha per aquestes contrades. Mmm, la blogosfera gastronòmica, quin descobriment! Me'n vaig a veure què ens proposen uns i altres i deixe l'autoritat per a una altra setmana. I la identitat, que és el problema de fons, per a un altre mes.

diumenge, de març 19, 2006

Un poc abans de la cremà


Ja sé que hi ha qui adverteix que la paraula correcta és crema, plana, com no s'ha de dir cridà sinó crida, i unes altres coses per l'estil. Però hi ha una distància enorme entre el 'cal' o el 'convé' i la realitat de les falles. Tant de bo l'únic problema fora la forma d'algunes paraules. Però el problema més gran és que les falles són, cada any més, una festa desmesurada i sense rumb. Fa moltes dècades que deixaren de ser una festa del poble i passaren a ser una festa per al poble, que són coses molt diferents. El tractament protocolari de la fallera major, que recorre la ciutat en un cotxe luxós escoltat per la policia, és un exemple paradigmàtic d'aquesta exageració. Diuen que és la reina -i la tracten com a tal. Mentrestant, els ciutadans que no sónfallers tenen problemes per a arribar a les seues cases, per a aparcar el cotxe, per a arribar al portal. Els que tenen por dels coets -o, senzillament, els que no els agraden- han d'anar amb quatre ulls pel carrer si volen evitar que un masclet els pegue un esclafit al costat.

El problema de les falles és que, com més va més, fan més ampla la distància entre els fallers i els no fallers, entre els turistes i els nadius, entre les falles riques i les pobres, etc. Veure, pel carrer Moratín, a les cinc de la matinada, la trista imatge de dos parelles madures de turistes llançant coets a les paperes és, senzillament, constatar que hi ha alguna cosa que no funciona i que no tardarà molt a petar.

I, a pesar de tot, la gent fa una ocupació festiva dels carrers, la ciutat recupera uns altres ritmes, descobreix racons passejables, hi ha fallers que fan festa per a tots i sense molestar ningú, es planten monuments admirables, es fan traques que t'aborronen. A pesar de tot.



dilluns, de març 13, 2006

El mestratge del foc


Diuen que es crema la Safor, que ja porten més de 2000 hectàrees i que la cosa encara no està controlada. Diuen, també, que el foc ha estat totalment accidental i que, en principi, no sembla haver-hi l'ombra allargada de l'especulació. M'ho crec, perquè els accidents també existeixen i perquè no cal premeditació per a fer malbé un territori massa feble, massa vulnerable, tan al límit que es trenca només de mirar-lo.

Foc a La Safor (març 2006)

Quan recorreguérem la Safor, la Valldigna, fa unes setmanes, vam sentir alegria per descobrir aquell paisatge, aquelles valls, no només per la bellesa, sinó pel fet mateix que existiren encara, plenes de vegetació, recollides i en calma. Aquella alegria amagava la trista consciència de saber que casos com el de la Valldigna, cada dia més, són una excepció -una pròrroga.

Avui, que hi ha 2000 hectàrees menys de treva, em ve a la memòria la concentració pel territori que va tindre lloc a València fa, també, unes setmanes. No sé si va ser un èxit o no, però hi vaig estar i hi vaig veure molta gent, molt diversa, que sabia què es feia i què reclamava. Curiosament, els telediaris de Canal 9 van passar de puntetes per aquesta manifestació. Importa molt més, per exemple, que uns desaprensius encenguen la falla de l'Ajuntament abans de la plantà, una notícia que han cobert com si es tractara d'una tragèdia nacional.

Fa temps que el foc de les Falles -aquest foc vandàlic i injustificat, però també el foc oficial i desmesurat- va deixar de ser un acte de purificació. Hi ha dies que pense que seria millor agafar la humanitat sencera, fer-ne una falla immensa, pegar-li foc i començar de nou. Però seria inútil: quan arribarien les noves falles, no voldrien fer monuments millors, sinó més grans i més cars. Com sempre.

diumenge, de març 05, 2006

Quoditianament

A Eloi,
perquè li ho vaig dir

Podria haver parlat de l'atenció que ha dedicat el Partit Popular als blogs en una de les taules redones de la convenció d'aquest cap de setmana. Tot un símptoma, encara que no deixe de formar part de la rutina nostra de cada dia. Podria haver parlat d'això, però m'estimava més parlar, precisament, de la rutina. La rutina: la tediosa repetició diària de les mateixes activitats, les mateixes proclames, els mateixos treballs, la mateixa repetitiva inevitable història. I al mateix temps, la quotidianitat: la necessitat d'un marc i uns referents, uns llocs en què recolzar-se, les seguretats mínimes que ens permeten anar fent, un dia rere l'altre. Fer que el nostre dia a dia -i el dels altres- siga quotidianament feliç i no rutinari. Una vella i romàntica aspiració.