Mites

Algun dia, amb més temps i amb més paciència, en parlarem en calma. Direm, aleshores, què és el que ens commou de veres dels viatges i les flors de Rodoreda, del lent declivi dels samurais, de les mig-nits de juny, de la roda de Raikkonen trencant-se quan anava primer en la darrera volta, del rei Lear, dels elefants que s'han menjat una boa, del costat obscur, dels ocells cegs, de l'amic i l'amat, del let's get it on, del coral romput, de Corto Maltés.

Constatació

Sempre és agradable veure que el treball que fas té alguna repercussió. Al costat de Xavier Bataller i Eloi Escobedo, vaig participar en la redacció d'un article sobre la blogosfera, que es va publicar en el darrer número de la revista Caràcters, i que ha rebut l'atenció d'alguns blogaires, alguns dels quals esmentats en l'article mateix. Ara bé: l'aparició d'aquest article -coherent amb les característiques de la revista que l'acull- i, de fet, l'aparició de la revista mateixa, no sé fins a quin punt són un símptoma o una excepció. Però són, en qualsevol cas, la manifestació d'unes realitats que van fent el seu camí, un camí que probablement fa falta. Perquè a mi, què voleu que vos diga, poder parlar de llibres -llibres en el sentit més profund de l'expressió- i fer-ho honestament, amb voluntat de diàleg, és una cosa que m'alegra i, per la part que em toca, em satisfà.

De tots els vents

Aquest matí he anat a fer una xarrada sobre literatura a un institut de la meua ciutat. El motiu a partir del qual establir un diàleg amb els estudiants era un conte que vaig escriure fa dos anys i que recrea, precisament, una d'aquelles xarrades. Hi ha alguns que pensen que parlar d'allò que escrius és un obscenitat. Potser. I potser per això he començat la xarrada llegint "A l'inrevés", un poema de Gabriel Ferrater que sempre m'ha agradat prou i que, fa no massa temps, Jaume Subirana recordava al seu blog. Avui, també a Flux, he llegit que s'ha editat al Regne Unit un llibre anomenat Women and days. Ferrater en anglés, tu! Traduït per Arthur Terry i prologat per Seamus Heaney... De nou, com sempre, aquesta llanterna de l'arç, aquest llum petit de la gent menuda, que ressona ara en l'insitut Sant Vicent Ferrer de València, demà a Liverpool o a Belfast. Quina insistència, malgrat tot, les paraules.

El meu germà

Demà té una altra cursa. El meu germà és pilot de cotxes, un bon pilot, sense massa mitjans, però bo. Té il·lusió i perseverància i, a més, és una persona que toca de peus a terra: treballa dur per a seguir avant, no amaga les crítiques a aquest món al qual pertany i, sobretot, no bufa en caldo gelat. No sé si guanyarà, però aquesta cursa, com totes les altres, el farà créixer una miqueta més. I així, a molts quilòmetres per hora, revalidarà l'experiència, l'única que cosa que, en última instància, ens queda a tots, cada u en la dignitat de la seua opció, en l'esforç de la seua professió.

Filologia III

Will I survive?

Referents que es perden

Sabeu aquelles creus de flors que hi ha per la ciutat a principis de maig? Bé, com és la vida!, perquè el cas és que a mi, personeta urbana i estudiantil pel moment, nómés em diuen una cosa: que el curs s'acaba, però que, desgraciadament, encara no -no del tot, si més no.

Ai!

Si la bondat –la bondat veritable– provoca compassió, supose que és perquè en realitat la maldat –la maldat veritable– provoca por.