No sé quan vaig sentir per primera vegada la paraula blog. Sé, però, que des de setembre n'he visitat molts, per motius diversos. Sobretot, no cal dir-ho, perquè la lectura d'alguns em resulta agradable. N'hi ha altres, evidentment. Hi ha aquells blogs que van carregats d'erudició autocontemplativa, n'hi ha els que intenten fer poesia, els que busquen el collage, els que fan política de la primera persona del singular, els que no resisteixen l'atracció del pamflet, els que es creixen, els que es creuen subversius. Alternatius, moderns, originals, personals, neoliberals, nacionalistes. I hi ha també el meu blog, que actualitze amb poca freqüència, perquè enmig de tantes possibilitats, de tantes etiquetes, de tants lectors als quals no conec, responsable de mi mateix i sense presses, jo que tinc un blog, no trobe el to adequat, les paraules justes. Ara que ja feia temps que tenia la meua manera d'escriure, Pans de pessic ha vingut a demanar-me que la renove constantment. I jo vaig a bacs, perquè quan escric l'únic que vull, en el fons, és fer alguna cosa que no pese, que no pese.
dijous, de març 31, 2005
Literatura ingràvida
No sé quan vaig sentir per primera vegada la paraula blog. Sé, però, que des de setembre n'he visitat molts, per motius diversos. Sobretot, no cal dir-ho, perquè la lectura d'alguns em resulta agradable. N'hi ha altres, evidentment. Hi ha aquells blogs que van carregats d'erudició autocontemplativa, n'hi ha els que intenten fer poesia, els que busquen el collage, els que fan política de la primera persona del singular, els que no resisteixen l'atracció del pamflet, els que es creixen, els que es creuen subversius. Alternatius, moderns, originals, personals, neoliberals, nacionalistes. I hi ha també el meu blog, que actualitze amb poca freqüència, perquè enmig de tantes possibilitats, de tantes etiquetes, de tants lectors als quals no conec, responsable de mi mateix i sense presses, jo que tinc un blog, no trobe el to adequat, les paraules justes. Ara que ja feia temps que tenia la meua manera d'escriure, Pans de pessic ha vingut a demanar-me que la renove constantment. I jo vaig a bacs, perquè quan escric l'únic que vull, en el fons, és fer alguna cosa que no pese, que no pese.
diumenge, de març 27, 2005
Nicole
Compre el Fotogramas, al cap de més de dos anys de no comprar-lo, i el compre potser motivat per aquesta estranya, insconcient, subterrània adhesió que sentim a voltes envers determinades persones. Nicole, les cames llarguíssimes, la pell a matisos, els llavis sempre entreoberts, els cabells inversemblants. Em pareix una bona actriu, però no hi ha cap de les seues pel·lícules que m'entusiasme especialment, tret de Las horas. Em resulta un personatge públic atractiu, però no la seguisc. I a pesar d'això, em fascina, m'agrada, em cau simpàtica i vull que li donen l'Oscar, que siga feliç, que s'oblide de Tom... Ai, Nicole, si tu saberes.
dilluns, de març 14, 2005
dimarts, de març 01, 2005
Metàfora
Aquest hivern fa fred. Per això, porte guants sovint. L'ús els desgasta. La punta de tres dits, dos a la mà dreta i una a l'esquerra, s'ha foradat. Quan arribe a casa i em lleve els guants ho oblide. És quan isc al carrer i em pose els guants que ho recorde. I clar, a veure qui torna a casa per a cosir-los, si ja fas tard a classe.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)