dimarts, de novembre 30, 2004

José María Aznar


Si no existia, no sé per què hagueren d'inventar-lo.

dimarts, de novembre 16, 2004

I així anar fent


Cada persona té els seus motius. Jo en tinc uns quants per traure del forn, cada setmana, algun pa de pessic. Però sobretot, el blog, la bitàcola, el dip -com vulgueu dir-li- és, entre altres coses, una manera d'escriure i així, mal que bé, intentar aprendre l'ofici.

dissabte, de novembre 13, 2004

Que si això, que si allò


Me'n vaig a dormir. Desperteu-me quan s'haja acabat el numeret.

divendres, de novembre 05, 2004

Ni tan sols la ràbia


L'altre dia, Forges va dibuixar un homenet que feliç que eixia a un balcó a celebrar el resultat de les eleccions nord-americanes, abans que se'n coneguera el resultat. L'homenet feliç era un representant d'un lobby armamentístic.

És de veres que la victòria de Kerry no hauria canviat substancialment les coses, sobretot pel que fa a política exterior. Hi ha massa interessos en joc i no són interessos estrictes de Bush i la resta del partit republicà. Ara bé, intuïsc que si coneguérem més bé la política nord-americana, el sistema electoral, la tradició de partits, la situació ecomòmica i social, és a dir, si coneguérem millor el país, superat l'estereotip, ens adonaríem que líder demòcrata sí que representava d'alguna manera una alternativa. Tanmateix, és inútil fer hipòtesis, perquè en qualsevol cas haurem d'esperar quatre anys més per saber si es consolida una proposta de canvi real. El resultat de fa uns dies ha ensorrat les expectatives més optimistes i ha posat de relleu allò que tots pensàvem i déiem amb la boca menuda: que Bush compta amb el suport de la majoria dels americans. Volia indignar-me, volia sorprendre'm, volia posar-me de mala llet. Però res. Tot segueix igual, tan igual que no em queda ni tan sols la ràbia.

dimecres, de novembre 03, 2004

Què li passa avui al Blogger?


És el meu ordinador o avui el Blogger està una miqueta trastocat? No sé molt bé què passa, però porte una bona estona intentant actualitzar aquest blog i només em trobe amb problemes. De fet, al meu ordinador no aconseguisc veure la columna de la dreta, on hi ha el llistat de posts, els arxius i els enllaços a altres blogs i altres pàgines web. Com que no sé quin és el problema, difícilment podré solucionar-lo. Esperaré a veure si és una errada de Blogger i, en cas contrari, continuaré investigant, probablement amb ajuda d'algú que sàpia un poc més que jo de llenguatge html (es diu així?) i totes aquestes coses. Paciència.

dimarts, de novembre 02, 2004

Quan vaig eixir del cine amb un somriure


Feia temps, potser des d'abans de l'estiu, que no eixia del cine amb una sensació tan bona. És de veres que Woody Allen no fa mai pel·lícules dolentes, però no és menys cert que les últimes dos que n'havia fet, sobretot Todo lo demás, no eren gran cosa. Per això vaig anar a veure la seua darrera proposta amb la sensació que no em deixaria massa convençut, entre altres coses perquè la idea inicial de Melinda y Melinda m'agradava prou i no m'hauria fet gràcia trobar-me que s'havia desaprofitat. Afortunadament, em vaig enganyar i em vaig trobar amb una pel·lícula petita -en el millor sentit de la paraula-, tendra, intel·ligent, divertida: agradable. Hi ha pel·lícules que creixen en la memòria: aneu a veure-la i recordeu després, amb satisfacció, quan vau eixir del cine amb un somriure.