Hi ha un Carner per a cada ocasió

SOL D'ESTIU

Oh sol, oh tu que arbores el món de viu en viu,
capell de flames de l'estiu,
de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.

Josep Carner

També

La bellesa també és diferència.

Més trist, i més savi

Hi ha un conte de Borges, anomenat "El otro", en què el vell protagonista, de nom Jorge Luis Borges, diu al seu jove interlocutor, de nom Jorge Luis Borges, que

La ceguera gradual no es una cosa trágica. Es como un lento atardecer de verano.

El final de la carrera, les darreres classes, han arribat així, lentament, anunciant-se fins a desfer-se, sense il·lusió ni nostàlgia. Com els dies d'agost a poqueta nit, probablement. I després del capvespre, unes altres paraules fora de lloc, que diuen el sentiment que roman després d'aquest viatge de cinc anys que ara s'acaba. Ara és Coleridge, al final del Poema del vell mariner:

A sadder and wiser man,
He rose the morrow morn.

O el que és el mateix, dit per Marià Manent,

però amb més seny i més tristesa
s'alçava l'endemà.

Els àngels de San Leocadio

Tot és tan difícil... No sé si ho sabeu, però baix de la cúpula barroca de la Seu de València, han descobert unes pintures renaixentistes d'un pintor anomenat Paolo di San Leocadio, encomanades pel simpàtic Roderic de Borja, més tard papa de Roma, etc. Ara, al cap de més de 500 anys, els angelets que va pintar l'artista italià (amb la col·laboració de Francesco Pagano) necessiten una restauració. I restaurar, ja des del que significa la paraula mateixa, suposa un problema. El dilema, com sempre, passarà per determinar el valor de les pintures i decidir si valen més que la cúpula mateixa, és a dir, restablir la cúpula en el lloc que ha ocupat fins ara o convertir-la en peça de museu. En una societat tan barroca com la nostra, sembla que el renaixement té més bona premsa. En fi... A mi, el que em sap mal de veres és que un dels obrers que va bastir la cúpula barroca, l'any 1674, hi va fer alguns dibuixos obscens, com ara un piu que decorava les figures originals. I aquesta part de la història, més prosaica i menys erudita, però igualment història, no és cap problema: els àngels de San Leocadio recuperaran la seua antiga, asexuada dignitat.