diumenge, de desembre 26, 2004

En obres


Caldria saber una miqueta més d'informàtica... Feia temps que no em convencia del tot l'aspecte del meu blog i volia canviar-lo. Com que darrerament hi havia alguns problemes de configuració, hui m'he animat a fer-ho definitivament. La cosa no ha anat com esperava i he perdut tots els enllaços i alguna cosa més. Espere solucionar-ho prompte. Per ara, doncs, estem en obres.

divendres, de desembre 24, 2004

Junteu-vos


L'invent no em va fer gràcia mai, em produïa més desconfiança que una altra cosa, però, tenint en compte que l'havien creat, no podíem malbaratar-lo. Ara no sé què passarà. Potser l'Acadèmia desapareix, potser es desacredita definitivament i es converteix en un lobby cultural al servei del Partit Popular. No ho sé. Mentrestant, el PSOE no sabrà què dir i ERC dirà el que no toca i pixarà, com quasi sempre, fora de test. Em sap greu. Em sap greu pels acadèmics, sobretot pels tretze que van impulsar el dictamen que ha donat lloc a aquesta darrera polèmica, em sap més greu per aquest país, per tota la gent que diu bon dia i bon nadal amb normalitat i sense pensar-s'ho, per aquesta democràcia a bacs i sense orde, que vol i dol, que no sap créixer, que rep òsties per tots els costats, sobretot per part d'uns polítics que ignoren el trellat, la ciència, el diàleg, el respecte, el bé comú, la llibertat, la separació de poders, la civilitat, l'humanisme, tot. Aquesta democràcia òrfena que, tímidament amb el PSOE i de manera insultant amb el PP, s'ha convertit en un instrument per a que quatre persones facen el que els done la gana. Perquè faran el que els done la gana, exactament com han fet amb l'educació, la sanitat, les infraestructures, els espais naturals, el turisme, la seguretat, tot. Però algú haurà de dir-los que no, que no malgrat tot. I dir no vol dir, encara que ens coste, dir a l'Acadèmia, a l'Acadèmia que encara pot ser, a l'única possible.

dijous, de desembre 16, 2004

Un cert sentit del compromís


Ens ho demanen per totes bandes. A tothora, tothom. Que ens comprometem, que assumim compromisos, que tinguem sentit del compromís. Però el compromís de cada u, el compromís real, veritable -és a dir: diari, personal, físic- només és amb quatres carrers, amb quatres coses, amb quatre persones: les que t'estimes, que no és poc. I després...

diumenge, de desembre 12, 2004

Coses que no em deixen dormir


Volia anar-me'n a dormir, però no va ser possible. Els babilans d'ací i d'allà cridaven massa fort i van fer que m'alçara del llit, jo que dormia tan plàcidament, pensant -vull dir, somiant- en un món ideal on estudiar Filologia Catalana fóra una opció professional i intel·lectual més, com qualsevol altra. I entre tant de crit i tanta escama, és aquest silenci de les universitats (i altres institucions que tenen alguna cosa a dir sobre filologia) una de les coses que més mal, per omissió, m'està fent a l'oïda.

dilluns, de desembre 06, 2004

Més clar, aigua


Ahir, el diari Levante, en la secció "En domingo", publicava una entrevista a Esteban González Pons, en la qual se li preguntava si està a favor de la unitat de la llengua:

"No tengo porque pronunciarme porque no soy filólogo. En filología no se puede estar a favor ni en contra."

Toca! Fins ací, reconeix implícitament l'autoritat científica dels filòlegs, encara que no cal ser filòleg per a saber que valencians i catalans s'entenen parlant els uns "valencià", els altres "català". Però atenció al que segueix...

"Tengo claro que el día que el pueblo valenciano acepte las tesis de los que defienden la unidad lingüística como unidad política se habrá dado el primer paso para perder nuestra identidad como pueblo autonómico."

En què quedem? Valencià i català són la mateixa llengua, però aquesta unitat no ha de tindre conseqüències d'unitat política, no? Llegim fins al final de la resposta, per favor:

"Defender el nombre de valenciano es mucho más que un debate lingüístico: es defender el derecho de este pueblo a llamar a su propia lengua con su nombre."

Repetim: "Defender el nombre de valenciano es mucho más que un debate lingüístico." Aquest és el titular de l'entrevista. Més clar, aigua.

diumenge, de desembre 05, 2004

Ciència i democràcia


El portaveu del Consell, Esteban González Pons, ha afirmat que fer "prevaldre la ciència sobre la democràcia és un camí perillós". Fa feredat sentir aquestes paraules. Ciència i democràcia són coses diferents, d'àmbits diferents, i és absurd plantejar quina ha de prevaldre per damunt de l'altra. La ciència és un conjunt de llenguatges, mètodes i criteris que ens permeten interpretar la realitat d'una manera que vol ser objectiva i rigorosa. La democràcia és un sistema d'organització política de la societat. Ciència i democràcia, per tant, no són equiparables, però no són tampoc excloents. Esteban González Pons, en canvi, sí que ho veu així: la ciència només serveix quan satisfà una suposada "voluntat democràtica". En un gest totalitari, el Partit Popular, per mitjà de les declaracions d'aquest home, ens ve a dir que la ciència està amb nosaltres o contra nosaltres. I, clar, el pronom "nosaltres" del Partit Popular té la cara dels "valencians", però té l'ànima d'uns interessos polítics, empresarials i ideològics concrets. Els seus. La ciència, en aquest cas, no té res a veure amb la democràcia, amb la qual sempre s'ha dut bé, sinó que fa perillar els interessos polítics d'un grup determinat. I aquests interessos, no ho oblidem, són els que no poden prevaldre sobre la democràcia.