dimecres, d’octubre 27, 2004

Filologia


Si els lingüistes foren sabaters, farien unes ferradures excel·lents.

dimecres, d’octubre 20, 2004

Barcelona


La setmana passada, mentre caminava a soles pel centre de València, per davant de l'edifici de Correus (restaurat recentment, i amb gust!), vaig escoltar la conversa de dos dones, una jove i una altra més major, que parlaven d'uns familiars forasters que havien passat uns dies en la ciutat. Una de les dones, referint-se a una tercera persona que havia exercit de cicerone per als convidats, va afirmar que mostrar una ciutat no és, com havia fet el guia, mostrar uns monuments, sinó dur els visitants a determinats racons, aquells que permeten conéixer-la de veres. D'alguna manera, aquella dona tenia raó. Però en el fons, mostrar una ciutat sí que és fer un inventari visual de monuments, exactament allò que fa un bus turístic convencional i allò que va fer l'home en qüestió. Potser la dona volia dir que només coneixent els racons d'una ciutat arribarem a estimar-la. Es pot estimar una ciutat sense visitar cap monument. Estimar-la és identificar-nos amb ella, donar significat a uns llocs, trobar uns espais que ens parlen, que formen part de nosaltres i de la nostra història. Nosaltres: una ciutat s'estima en companyia. Certs racons: l'hospital de Sant Pau al final de la vesprada, la ciutat des de Montjuïc, l'interior blau de la casa del conserge en el Park Güell, el carrer de Sant Antoni, la plaça de Sants. Estime Barcelona.

El pa de pessic, segons la meua àvia


INGREDIENTS


Quatre ous. - 125 grams de farina. - Mantega. - 125 grams de sucre. - Sal.

PREPARACIÓ

Batem les clares a punt de neu amb un pessic de sal, en acabant els afegim sucre i continuem batent i, seguidament, afegim els rovells. Una vegada ho hem batut fins barrejar els ingredients, afegim farina tamisada per mitjà d'un colador fi. Fiquem la massa resultant en un motlle untat de mantega (amb una miqueta de farina). Finalment, ho posem al forn durant uns tres quarts d'hora a una temperatura moderada. Cada forn, com cada persona, és un món, de manera que uns exigiran més temps i temperatura que uns altres. Una vegada fet i tret del forn, el cobrim amb sucre en pols per damunt.

La nota anterior, sense anar més lluny


Heu arribat a llegir la nota anterior sencera? Potser era massa llarga...