La dona del temps

La dona del temps era un blog que m'agradava. Parle en passat perquè els Admirables diuen que pleguen, que s'acabat. Sembla que havien advertit, des del post fundacional, que ho deixaren estar quan feren el primer any. Si el blog ens provocava nostàlgia de Mònica López, ara Mònica ens recordarà melangiosament els comentaris dels Admirables. Els trobarem a faltar. Bon vent i barca nova, amics.

La unanimitat

Per ara no he sentit cap veu discordant: des de tots els mitjans se'ns diu que Brokeback Mountain és una gran pel·lícula. Els crítics s'agenollen davant d'una de les històries d'amor més belles que han vist a la pantalla. Les actuacions són extraordinàries. És una gran favorita per als Oscar. I jo una de dos: o m'estic fent insensible o no tinc criteri. Perquè em va semblar una pel·lícula que està bé, però que podria estar infinitament millor. El que em passa, curiosament, la majoria de vegades que vaig al cine a veure una de les grans pel·lícules de la temporada. Tret, clar, de Woody Allen i Match Point.

Ja sabeu quina serà la meua aposta per al tio Oscar.

Format

Pensant que hauria de formatejar l'ordinador em sorprenc pensant que és una idea bellíssima, allò de poder donar-se una orde d'autodestrucció per a començar de zero, poder ser una altra cosa sense deixar de ser el que eres...

Chaumet

Regirant la Xarxa per a buscar informació professional, em trobe amb l'adreça següent: www.chaumet.com. L'òbric i, per a gran sorpresa meua, és una elegantíssima marca francesa de joieria. I Jaume?