L'altre dia, Forges va dibuixar un homenet que feliç que eixia a un balcó a celebrar el resultat de les eleccions nord-americanes, abans que se'n coneguera el resultat. L'homenet feliç era un representant d'un lobby armamentístic.
És de veres que la victòria de Kerry no hauria canviat substancialment les coses, sobretot pel que fa a política exterior. Hi ha massa interessos en joc i no són interessos estrictes de Bush i la resta del partit republicà. Ara bé, intuïsc que si coneguérem més bé la política nord-americana, el sistema electoral, la tradició de partits, la situació ecomòmica i social, és a dir, si coneguérem millor el país, superat l'estereotip, ens adonaríem que líder demòcrata sí que representava d'alguna manera una alternativa. Tanmateix, és inútil fer hipòtesis, perquè en qualsevol cas haurem d'esperar quatre anys més per saber si es consolida una proposta de canvi real. El resultat de fa uns dies ha ensorrat les expectatives més optimistes i ha posat de relleu allò que tots pensàvem i déiem amb la boca menuda: que Bush compta amb el suport de la majoria dels americans. Volia indignar-me, volia sorprendre'm, volia posar-me de mala llet. Però res. Tot segueix igual, tan igual que no em queda ni tan sols la ràbia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada