A Eloi,
perquè li ho vaig dir
perquè li ho vaig dir
Podria haver parlat de l'atenció que ha dedicat el Partit Popular als blogs en una de les taules redones de la convenció d'aquest cap de setmana. Tot un símptoma, encara que no deixe de formar part de la rutina nostra de cada dia. Podria haver parlat d'això, però m'estimava més parlar, precisament, de la rutina. La rutina: la tediosa repetició diària de les mateixes activitats, les mateixes proclames, els mateixos treballs, la mateixa repetitiva inevitable història. I al mateix temps, la quotidianitat: la necessitat d'un marc i uns referents, uns llocs en què recolzar-se, les seguretats mínimes que ens permeten anar fent, un dia rere l'altre. Fer que el nostre dia a dia -i el dels altres- siga quotidianament feliç i no rutinari. Una vella i romàntica aspiració.
1 comentari:
Mira, precissament, aquest cap de setmana no ha sigut tediosament rutinari, però sí quotidià: he fet coses noves, amb la gent de sempre que em serveix de recolzament.
Igual que quan estic amb tu.
Besos!!
Publica un comentari a l'entrada