És un tema vell i no vull insistir-hi. Però també és una qüestió òbvia i estic convençut que, si constatàrem les obvietats més sovint, les coses ens anirien més bé. Per això vull dir que si escric -per exemple, aquest blog- és, en primer lloc, perquè m'agrada. Ho va dir Mercè Rodoreda al pròleg a Mirall trencat, que escrivia perquè li agradava, fins i tot per a agradar-se... L'escriptura, però, sempre reclama un destinatari, sempre es fa cap a algú -o contra algú, segons els casos. En el meu cas, preferisc apuntar-me al primer cas: escric per a qui em llig. Avui, una persona m'ha dit que havia llegit Pans de pessic. Jo li he dit que feia temps que no l'actualitzava, atrafegat pels preparatius de Recolza a Pampló, però que m'ho passava escrivint-lo. Ella m'ha dit que s'ho havia passat bé llegint-lo. Aquesta correspondència, aparentment tan simple, m'ha fet molt content. Per això escric ara aquest post, que és una manera de donar les gràcies a totes aquelles persones que em lligen i em fan escriure. Són, per dir-ho d'alguna manera, raons d'escriure.
dimarts, d’octubre 31, 2006
Les raons d'escriure
És un tema vell i no vull insistir-hi. Però també és una qüestió òbvia i estic convençut que, si constatàrem les obvietats més sovint, les coses ens anirien més bé. Per això vull dir que si escric -per exemple, aquest blog- és, en primer lloc, perquè m'agrada. Ho va dir Mercè Rodoreda al pròleg a Mirall trencat, que escrivia perquè li agradava, fins i tot per a agradar-se... L'escriptura, però, sempre reclama un destinatari, sempre es fa cap a algú -o contra algú, segons els casos. En el meu cas, preferisc apuntar-me al primer cas: escric per a qui em llig. Avui, una persona m'ha dit que havia llegit Pans de pessic. Jo li he dit que feia temps que no l'actualitzava, atrafegat pels preparatius de Recolza a Pampló, però que m'ho passava escrivint-lo. Ella m'ha dit que s'ho havia passat bé llegint-lo. Aquesta correspondència, aparentment tan simple, m'ha fet molt content. Per això escric ara aquest post, que és una manera de donar les gràcies a totes aquelles persones que em lligen i em fan escriure. Són, per dir-ho d'alguna manera, raons d'escriure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Leyéndote me ha dado por mirar si este año venías a Alicante a dar el curso sobre blogs otra vez... ¡¡Y he visto que sí!! Yo este año he cambiado los blogs aunque por el "Club de Lectura" pero sigo al tanto de lo que pasa por la blogosfera.
Espero que el curso te vaya bien y tengas menos problemas técnicos que el año pasado. Quitando esos problemillas, el curso estuvo "d'allò més bé" (perdóname por mi atrevimiento lingüístico...).
A ver si nos vemos algún día por la Universidad y me pones al día de lo último en blogs. Nos vemos.
Raúl, t'acabe d'enviar un correu electrònic al mail que dones en el teu blog. Mira-ho i respon-me, per favor.
Gràcies!
Gonçal, sóc Xavi. Vaig assistir al Taller de Blogs a la UA fa un parell de setmanes.
Només era per a dir-te que no tinc el teu correu electrònic, i m'agradaria tindre'l per si alguna vegada m'he de posar en contacte amb tu.
També volia comentar-te un bloc que no sé si coneixies: Borjamari
Diuen que és a la blogosfera el mateix que House a la medicina o "Risto Mejide" a a la televisió (o a Operación Triunfo en concret).
En concret volia comentar-te esta entrada, que vindria a ser toc d'atenció a la blogosfera.
Salutacions!
La veritat es que jo no soc ningún assidu dels blogs. Tan sols llixc el del meu amic Gonçal, i desgraciadament no sempre (per falta de temps). Però pel que he vist, aquesta vesprada que n'he visitat alguns, aquest forn gasta farina de primera qualitat, i els pans ixen esquisits. I la clau està tal volta en aquesta quasi bé falta de pretensions. O millor dit, mancança de pretensions innecessàries. La literatura no deuria servir mai com a eina d’exhibició. Es tracta d’una altra paraula ben pareguda però molt distinta en significat: exposició. Els escriptors que m’interessen, personalment, son els que es mostren en cadascún dels seus renglons. Entre paraula i paraula, si aguditzem la mirada, vegem desgranar-se poc a poc la nostra pròpia humanitat. Escric per conèixer-me. Escric per entendre’m. Escric per perdonar-me. Tal volta tot això, amb un poc de sort, transforme la meva vida en quelcom millor.
Hola, Gonçal!
Quant de temps! La veritat és que no sé si llegiràs els comentaris, ja que fa temps que no escrius res nou. Volia saludar-te i animar-te perquè escrigues algun article interessant. També et convide que entres en el meu blog, perquè l'he canviat un poc i ara l'use més que al llarg d'aquestos farragosos onze mesos. Estic provant coses i aprenent, veurem si em recorde de les teues ensenyances. Gràcies per tot i que et vaja bé la cosa. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada