Ja fa un anys que cada diumenge ma mare exclamava: "Déu meu! Una altra vegada Caiga quien caiga? Això vol dir que ha passat una altra setmana! Com passa el temps..."
Ara, Caiga quien caiga ha tornat. Aznar a l'oposició, Zapatero en el govern, Wyoming en la Primera. Tot canvia. I, entre uns canvis i uns altres, torna aquesta gent, sembla que amb les mateixes ganes de fer la punyeta i fer riure que abans. Que dure. I que ma mare, cada divendres, torne a dir: "Déu meu..."
2 comentaris:
"Amb les mateixes ganes de fer la punyeta i fer riure que abans"... Amb les ganes no ho dubto, però tu creus que ho aconsegueixen??
Vaig veure un trosset del segon programa... Ganes de fer la punyeta: potser les mateixes, però amb menys convicció. Tens raó: és fàcil que no ho aconseguisquen. I Deborah Ombres... em cansa.
Publica un comentari a l'entrada