dimecres, de gener 05, 2005

Madrid


Potser no viatgem tant com podríem. No ho dic per mi, que tinc l'hàbit i la sort -sobretot això- de viatjar sovint, sinó per molta gent que conec, per a qui viatjar no és, en cap cas, una prioritat, ni tan sols una prioritat en el seu oci. Prefereixen dedicar els diners que costa un viatge a un xalet en la muntanya, un apartament en la platja o un cotxe més aparent. No sé si la nostra cultura valora prou el que suposa l'experiència dels viatges, del fet elemental d'eixir de casa i conéixer uns altres llocs -unes altres realitats. Realment, el que no sé és si la nostra cultura valora prou el fet mateix de l'experiència, allò que no podem tocar, ni emmagatzemar, ni exhibir, però allò que ens fa i ens conforma, és a dir, les poques coses que, si ho pensem dos vegades, tenim de veres. Per això he anat a Madrid aquest principi d'any: per notar unes mans -i notar-les davant de cert quadre en color blau.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Crec que viatjar és una manera més de crear records. Conéixer llocs, gents, costums... o quedar-te amb les emocions que et fa sentir el descobrir paratges o postes de sol... I si això de viatjar va de la má d'un bon "company de viatges", l'emoció encara és més gran!
Lau.