diumenge, de març 27, 2005

Nicole


Compre el Fotogramas, al cap de més de dos anys de no comprar-lo, i el compre potser motivat per aquesta estranya, insconcient, subterrània adhesió que sentim a voltes envers determinades persones. Nicole, les cames llarguíssimes, la pell a matisos, els llavis sempre entreoberts, els cabells inversemblants. Em pareix una bona actriu, però no hi ha cap de les seues pel·lícules que m'entusiasme especialment, tret de Las horas. Em resulta un personatge públic atractiu, però no la seguisc. I a pesar d'això, em fascina, m'agrada, em cau simpàtica i vull que li donen l'Oscar, que siga feliç, que s'oblide de Tom... Ai, Nicole, si tu saberes.

3 comentaris:

Judith Vives ha dit...

Hauries de veure-la a "Reencarnación". Li fan un dels primers plans més llargs i fabulosos de la història del cinema. Si t'agrada la Kidman, alucinaràs...

Anònim ha dit...

Xiquet, no sabia la teva dèria per la nicole...

gon�al ha dit...

Addenda (es diu així, no?):

També m'agrada molt 'Dogville', no sé per què se'm va passar!