dimarts, de maig 24, 2005

De tots els vents


Aquest matí he anat a fer una xarrada sobre literatura a un institut de la meua ciutat. El motiu a partir del qual establir un diàleg amb els estudiants era un conte que vaig escriure fa dos anys i que recrea, precisament, una d'aquelles xarrades. Hi ha alguns que pensen que parlar d'allò que escrius és un obscenitat. Potser. I potser per això he començat la xarrada llegint "A l'inrevés", un poema de Gabriel Ferrater que sempre m'ha agradat prou i que, fa no massa temps, Jaume Subirana recordava al seu blog. Avui, també a Flux, he llegit que s'ha editat al Regne Unit un llibre anomenat Women and days. Ferrater en anglés, tu! Traduït per Arthur Terry i prologat per Seamus Heaney... De nou, com sempre, aquesta llanterna de l'arç, aquest llum petit de la gent menuda, que ressona ara en l'insitut Sant Vicent Ferrer de València, demà a Liverpool o a Belfast. Quina insistència, malgrat tot, les paraules.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Contràriament a la dita popular, les úniques que no s'emporten els vents.
Salutacions

Anònim ha dit...

Però quants anglesos hi haurà que llegeixin aquesta traducció?

Pere Fuset ha dit...

Em sembla innaceptable que només et conviden a ti a donar xarrades al sant Vicent Ferrer, al teu costat sempre seré un segundón.. en qualsevol cas al teu costat sempre s'està ben agust.