Hi ha un conte de Borges, anomenat "El otro", en què el vell protagonista, de nom Jorge Luis Borges, diu al seu jove interlocutor, de nom Jorge Luis Borges, que
La ceguera gradual no es una cosa trágica. Es como un lento atardecer de verano.
El final de la carrera, les darreres classes, han arribat així, lentament, anunciant-se fins a desfer-se, sense il·lusió ni nostàlgia. Com els dies d'agost a poqueta nit, probablement. I després del capvespre, unes altres paraules fora de lloc, que diuen el sentiment que roman després d'aquest viatge de cinc anys que ara s'acaba. Ara és Coleridge, al final del Poema del vell mariner:
A sadder and wiser man,
He rose the morrow morn.
O el que és el mateix, dit per Marià Manent,
però amb més seny i més tristesa
s'alçava l'endemà.
5 comentaris:
Molt ben escrit i molt profund, encara hi estic reflexionant...
El clític "hi" substitueix complements de règim verbal introduïts per qualsevol preposició àtona. I "sobre" és una preposició tònica. És incorrecte, doncs, dir "hi estic reflexionant". "Encara estic reflexionant sobre això" és una alternativa. (Perdoneu-me la pedanteria però és que estic estudiant sintaxi i ha sigut inevitable).
Hòstia tu, el Jero, com raja!
Relaxa noi, que estava en registre informal. hihihi.
marià manet, bona elecció per finalitzar el curs, potser amb un mica massa de malenconia, però com a mi m'agrada, doncs l'aplaudisc.
..Ummm.. el pronom "hi" substitueix qualsevol complement introduït per una perposició altra de "de" (llevat que es tracte d'un circumstancial de manera) crec recordar, De totes maneres ho miraré... perdoneu però és que també sóc fanàtic de la sintàxi :)
Tot final implica una invitació a una nova estança buida i de sobte sembla que sentim l'imperatiu de restructurar el que ens havia acompanyat durant tan llarg temps. És així, i és bo.
Publica un comentari a l'entrada