Mentres esperava l'autobús, es sentia una sirena. No es veia cap ambulància, ni cap cotxe de bombers, ni la policia. De sobte, en una intersecció, tots els vehicles s'han aturat i d'entremig ha eixit un cotxe d'aquells de la policia secreta, tot negre i amb una ridícula sirena blava damunt. I bé, resulta que era tan discret i tan poca cosa, que una xica l'ha vist massa tard i el seu cotxe ha xocat amb el de la sirena. S'ha fet un silenci en tot el carrer i algunes persones s'han rist. On devia anar la policia no ho sé, ni d'on venia la xica. Però és curiosa la simplicitat de tot, com un xoc inesperat els canvia els itineraris, i els fa companys, a desgrat seu, en una estranya intimitat enmig de l'avinguda, compartint els papers, el mal humor i la sorpresa. La sirena, òbviament, ha deixat de sonar.
És increïble amb quina facilitat es pot fer tard massa prompte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada