El somriure del pallasso

Des de fa alguns dies m'ha arribat, a partir de persones diferents, la notícia que a una xica uns equatorians li van fer el somriure del pallasso. No sé si sabeu en què consisteix aquella pràctica (la qual, per cert, algunes pàgines web, no sé si amb el mateix rigor, atribueixen originalment als nazis). Bàsicament, es tracta de tallar les comissures dels llavis i esgarrar la boca. Horrible. Segons les meues fonts, s'han donat atacs d'aquesta mena per l'Avinguda de la Plata i a una zona d'oci de l'Eixample. Si féu una recerca per Internet, veureu que a Madrid, Barcelona, Murcia, Zaragoza, Valladolid i Cuenca (com a mínim) s'han repetit les agressions. En alguns casos, es dóna a triar a la víctima: "què vols, que et violem o que et fem el somriure del pallasso". La ignorant, com l'acudit aquell de Macumba, tria el pallasso i li tallen la boca. També circulen versions en què els agressors són skins que et destrossen les dents contra una vorera, estil American History X.

És lamentable. Una epidèmia així de pallassades hauria esdevingut un escàndol increïble i hauria provocat una alarma pública generalitzada. La llegenda urbana és molt més subtil, però alhora molt més perversa. La por s'estén i es multiplica de boca en boca, als fòrums d'Internet, als blgos i als diaris gratuïts, de manera inconscient i precipitada. Ara que ja li havíem perdut la por al llop...