dilluns, de gener 02, 2006

Cos mortal


Passejar per la València tradicional (sobretot pel Carme, Velluters, Russafa, el Grau i el Cabanyal) és constatar una ciutat que s'acaba...

4 comentaris:

EEC ha dit...

No s'acaba, "l'acaben". I, com vam estar comentant aquell dia, els buits que van deixant pels barris (cases, edificis, solars enderrocats) no tenen tan sols ni l'èpica de la tragèdia: una guerra, una catàstrofe...perquè l'especulació no té cap èpica.

Anònim ha dit...

Malauradament, sí. Però no només València ciutat, sinó també els pobles. ¿O és que al teu no ha caigut ja alguna d'aquelles cases emblemàtiques de la teua infància?
Ai, mare, quin desgavell...
http://la_mirada_liquida.blocat.com/archives/1117/20050302

Anònim ha dit...

Ups, perdó: http://la_mirada_liquida.blocat.com/post/1117/18463

Pere Fuset ha dit...

I què fem per evitar-ho?