Primavera d'estiu

Diuen que els nostres besavis encara es referien a la primavera com a primavera d'estiu i a la tardor com a primavera d'hivern. Un bell poema de Joan Salvat-Papasseit (que podria ser un dels nostres rebesavis) ens recorda que també era una de les maneres de la poesia per a referir-se a aquestes èpoques de l'any.

Comença ara la primavera que apunta cap a l'estiu i ja fa més d'una setmana que les oronetes ocupen el tros de cel que va de la cotorra del mercat fins al pardalot de Sant Joan. Els nostres rebesavis, però, sabien també que una oroneta no fa estiu i que cal no confiar-se: que tornarà el fred i el vent i la pluja i fins i tot la neu, que el curs no s'ha acabat, que l'aigua de la mar encara està freda i que les gelateries tardaran unes setmanes a oferir la seua carta completa.

Amb tot, agraïsc aquesta primera temptativa de primavera, entre altres coses perquè ens ha regalat la primera imatge del meu país com voldria recordar-lo si algun dia me n'he d'anar: el cel blau immens damunt d'un tapís verd, ordenat i inacabable. S'assaja la primavera: tornen la llum i les oronetes i, pels carrers de València, els dies festius, comencen a veure's els carrets de l'orxata.