Casablanca

No deixa de fascinar-me la capacitat que tenim les persones d'assumir com a normals, fins i tot com a acceptables, coses que, senzillament, no són normals ni acceptables. Per exemple, la pèrdua de maletes en els viatges d'avió. Tot i que les persones que pateixen la pèrdua solen reaccionar amb molèstia i una certa indignació, la societat no es sorprén del fet que milers i milers de maletes s'extravien cada dia en els aeroports i ho assumeix com una cosa purament accidental -o, pitjor encara, com una cosa natural.

Com vaig apuntar en el post anterior, en tornar de Lisboa ens van perdre les maletes i ens les van tornar al cap de tres dies. Durant eixe període de temps, no vam rebre cap informació que ens indicara on es podia trobar el nostre equipatge ni quant de temps podia tardar encara. Tan sols se'ns envià un correu electrònic i un missatge de mòbil indicant que les maletes continuaven en "búsqueda automàtica". Si durant eixos tres dies sabérem alguna cosa més és perquè ens vam entestar a demanar explicacions al telèfon i els mostradors d'informació de la companyia àeria. Sempre ens donaven la mateixa resposta: no hi havia cap dada relativa al codi de les maletes perdudes. Tanmateix, en una de les consultes un operari ens va dir que potser es trobaven a Casablanca. De Lisboa a València via Casablanca. Òbviament, ni tan sols ell ho podia creure. Més tard, en una altra consulta, ens ho van desmentir.

El problema, però, és que tan inversemblant em pareix que una maleta arribe a Casablanca en lloc de València, com que una maleta estiga perduda virtualment durant tres dies. Com és possible que no se'n sàpia res? Probablement la raó de fons es troba en una indesitjable combinació de subcontractacions, horaris incomplits, instal·lacions defectuoses, errades de transport i coordinació... coses naturals. En aquests temps de màxima seguretat àerea, aquest descontrol i la subsegüent desinformació és una prova trista i grotesca de les mancances del sistema aeroportuari. La seguretat, sense organització, és impossible. I és improbable que un sistema -no només aeroportuari- que no és capaç de responsabilitzar-se de les maletes, es responsabilitze de les persones.

Per cert, una de les melodies que sonaven en el telèfon d'informació era, curiosament, la famosa cançó que identifica la pel·lícula Casablanca. Una nota cinèfila impagable: naniarona no nà, nariarona no nà, na na na naaaa...