Oh sol, oh tu que arbores el món de viu en viu,
capell de flames de l'estiu,
de vegades, amb l'ànima rebeca,
maleiria el teu gran urc de sobirà
no fos que, en davallant la nit, sé respirar
l'olor de mos estius d'infant en l'herba seca.
Josep Carner
dimarts, de juny 21, 2005
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
damunt conya! per favor, quina basca!! b7s
:) hehehe, m'ha fet gracia el comentari d'aladinsane, perquè ara mateix no veges quina calor hi fa a casa i estic a punt de rendir-me a posar un aire condicionat :)
però si es veritat hi ha un carner per a cada ocasió, i un Brossa i un Espriu,i un Marc i un poema i un vers i fins i tot una sola paraula.
Has llegit Josep Carner articulista, aquell De Pròxim Orient? Me pareix que hi ha articles que són una perla trobada.
Només he llegit la poesia i alguns "contes". A veure si aquest estiu tinc una miqueta més de temps i busque eixe llibre que comentes.
Publica un comentari a l'entrada