Regirant papers, em trobe una anotació que vaig prendre fa uns anys: "Les persones no ens hem d'insistir les unes a les altres, sinó assistir-nos les unes a les altres". Bé, és -o era- una manera de veure-ho.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Estic d'acord amb tu Gonçal. I a més he trobat la paraula que buscava "assistir-nos". Pense quan es va posar de moda la paraula "tolerància". era el comodi de totes les coses. Tolerar és una manera d'insistir, permetre una acció o un pensament fins que pel pes del temps i de l'entorn aquest deixe d'existir i s'incloga en el pensament i accó global d'aleshores.´No es tracta d'això, sinó precisament d'uan altra cosa. efectivament es tracta d'assistir-nos els uns als altres, d'ajudar-nos a viure amb el que tenim cadascú i amb el que podem compartir. :)
A banda de ser capaç de definir i explicar una cosa de la manera més clara i senzilla -com sempre-, t'has definit a tu mateix: tu assisteixes, no insisteixes (és cursi, ho se, però és de veres)
Publica un comentari a l'entrada