Des d'una altra perspectiva

Veig, pel carrer, un xic jove en cadira de rodes. Uns braços immensos espenten amb força el vehicle, que es mou amb una desimboltura sorprenent per les voreres. Passa de llarg -i l'oblide. Al cap d'una mitja hora, intente creuar un altre carrer i em trobe que, a banda i banda del pas de peatons, han aparcat dos cotxes. Pense, novament, en el xic de la cadira de rodes, i l'imagine mirant el cotxe ran de nas, preguntant-se quina mena de persona condueix eixe cotxe, quina desídia cívica l'impulsa -o pitjor: quina mediocritat moral l'anestesia.