M'agradaria poder menjar cacaus amb el nas

Les comparacions són odioses. Em mirava les mans, fa uns dies, mentre escrivia, i pensava la quantitat immensa de coses que ens permeten fer, com constitueixen un instrument privilegiat, multiusos, precís, subtil i milimètric. Les possibilitats són infinites i és segur que encara no les coneixem totes. Si mirem les mans -les extremitats- dels elefants, la comparació fa riure. Però el meu nas no em permet menjar cacaus, ni agafar al meu fill de la cua -si en tinguera-, ni sacsejar les branques d'un arbre fins esporgar-lo, ni bramar en cas que em féra falta, ni dutxar-me, ni arribar als estants més alts, ni tantes coses que resulten útils als individus amb trompa. Torne. Me n'havia anat a l'espill. El nas...