Trompes

Pensava en el comentari anterior. Quan he escrit "individus amb trompa" no he pogut evitar un pensament falsament divertit al voltant de les connotacions que poden tindre unes paraules així. Cada vegada em cansa més la broma sexual. Cada volta em pareix més innecessària i gratuïta, més perillosa. Es podria objectar que la broma, l'humor en general, és una manera d'escapar, una vàlvula que fa les coses més suportables. Estic d'acord. Molt d'acord, com en les enquestes. Però el que em preocupa, i em preocupa de veres, és que la broma sexual és, en efecte, una manera d'escapar: de fugir de la repressió immensa que cau encara damunt de tot el que té relació amb el sexe. Parlar de trompes fa gràcia. Per què? Estic parlant de nassos i prou. Si cal que ens riguem d'alguna cosa, que siga dels nassos. I riguem-nos sense por i sense amagar les coses, de la mateixa manera que hauríem de riure del sexe: perquè en el fons és massa divertit i massa lliure com per a amagar-lo baix de la carasseta amarga de la bromes i llevar-li, vés per on, gran part de la gràcia.