Algun dia, amb més temps i amb més paciència, en parlarem en calma. Direm, aleshores, què és el que ens commou de veres dels viatges i les flors de Rodoreda, del lent declivi dels samurais, de les mig-nits de juny, de la roda de Raikkonen trencant-se quan anava primer en la darrera volta, del rei Lear, dels elefants que s'han menjat una boa, del costat obscur, dels ocells cegs, de l'amic i l'amat, del let's get it on, del coral romput, de Corto Maltés.
diumenge, de maig 29, 2005
Mites
Algun dia, amb més temps i amb més paciència, en parlarem en calma. Direm, aleshores, què és el que ens commou de veres dels viatges i les flors de Rodoreda, del lent declivi dels samurais, de les mig-nits de juny, de la roda de Raikkonen trencant-se quan anava primer en la darrera volta, del rei Lear, dels elefants que s'han menjat una boa, del costat obscur, dels ocells cegs, de l'amic i l'amat, del let's get it on, del coral romput, de Corto Maltés.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Molt be carinyo, has demostrat bon gust en l'elecció dels teus mites. L'elefant i la boa, un mite que no s'esgota mai, la Nicole (per què vages que em llig tots els teus posts). I Let's get it on: mmmmm...
Preciós Gonçal! ple de sensibilitat, tot un univers en poques paraules :)
Potser es tracta de la cançó que canta en cada bri de cosa. Potser es tracta del silenci.
Publica un comentari a l'entrada