Només fa dos setmanes que va vindre el Papa i qualsevol diria que fa una eterninat. Si no fóra perquè fa lleig parlar de sa Santedat en termes així, podríem dir que, en el fons, va passar sense pena ni glòria. Però bé, això també seria inexacte: la visita del Papa va generar moltíssimes expectatives i va ser amplament comentada per tota la ciutat. Però clar, com sol passar, aquestes expectatives no es van acomplir en cap dels casos. Contràriament a les previsions més optimistes, és improbable que s'arribara al milió de persones; al mateix temps, però, l'organització va funcionar com un rellotge de precisió i la indubtable multitud va sentir-se còmoda sense destorbar massa els veïns. Uns veïns que van decidir, d'altra banda, que o bé se n'anaven de casa o bé s'hi quedaven. Els beneficis comercials directes de la visita, en aquest sentit, han estat dubtosos: els valencians compraren poc i els pelegrins també. Qui esperava, per a bé o per a mal, que el Papa carregara contra certes polèmiques locals d'actualitat, es va enganyar. El Papa va actuar com el que, probablement, és: un vell savi intel·lectual, conservador i inflexible, però diplomàtic i elegant.
A poc a poc, la gent ha deixat de parlar del Papa, potser perquè les autoritats s'han mostrat sorprenentment poc triomfalistes. Les banderes vaticanes han abandonat els balcons (no totes, clar), i els jonotespere també han desaparegut progressivament (si bé alguns es resisteixen i hi ha veus que proposen reutilitzar-los). D'aquelles dos setmanes delirants i impagables de banderes impossibles només ens queda la memòria gràfica. Pense, per exemple, en aquests dos balcons veïns en què uns celebraven la visita i uns altres l'ascens, paraules amb connotacions místiques que, com es veu, tenen sentits ben diferents.
Unes altres connotacions tenia la bandera que vam poder observar per mitjà d'Invasió Subtil. Menys apassionats, per igualment contraris deuen ser els punts de vista d'aquests veïns tan simpàtics:
Podríem mostrar centenars d'imatges d'aquells dies tan fantàstics. A partir de la combinació guanyadora (bandera vaticana sobre fons espanyol), la inventiva es disparava, fins arribar a casos com aquest, el meu preferit, aquesta mena de màstil del vaixell pirata de Playmobil, la més extraordinària mascletà combinatòria que vaig veure: a la dreta, l'enorme vaticana; i a l'esquerra, de major a menor, la Senyera, l'espanyola i... la Union Jack!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada