Quan l'humor s'acaba

Avui tenia previst publicar una entrada amb una sèrie de fotografies de les diferents banderes i pancartes que s'han penjat a València amb motiu de la visita del Papa. Era -volia ser- una nota d'humor, amb exemples que m'havien semblat divertits i cridaners. Però l'humor s'ha acabat violentament quan s'han començat a sentir les primeres sirenes i ha corregut el rumor: prop de l'estació de Jesús hi havia hagut un accident seriós de metro. Les sirenes, que ara s'han calmat, han continuat mentre la ràdio i la televisió començava a donar més detalls de la notícia. Les últimes dades oficioses parlaven, fa pocs minuts, de trenta-quatre morts. Trenta-quatre morts, 34, són moltes persones. A partir d'ací, una amarga multiplicació del dolor: ferits, famílies, amics... I un horitzó festiu, el d'aquest cap de setmana, que havia de ser festiu a pesar de tot, i que ho serà menys, que anirà inevitablement vestit de dol, d'un dol accidental i estúpid, que ha fet velles, des d'ara i per a sempre, les vides quotidianes de molts dels meus veïns.