Delibes

Fa poc he arribat a un llibre de Miguel Delibes a través d'un altre de Manuel Sanchis Guarner (a qui, per cert, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua dedicarà el pròxim curs). Es tracta de La ciutat de València, una síntesi admirable d'història i geografia al voltant de la ciutat que dóna nom al volum. Com que és una síntesi, no aprofundeix en cap tema, tot i que n'apunta molts i ben interessants. Un dels més curiosos -en tant que desconeguts- és l'esquifit nucli luterà que hi hagué a València a la meitat del segle XVI, en el qual destacà la figura de Gaspar de Centelles. Encuriosit per aquesta realitat històrica ignorada i relativament poc rellevant, em vaig animar a llegir El hereje, de Delibes.

Esperava trobar una reflexió erudita sobre la introducció i la repressió del luteranisme a Castella -el llibre transcorre a Valladolid-, però em vaig trobar una novel·la bellíssima i llegidora que, com totes les bones narracions, admet moltes lectures. És, en efecte, un retrat del nucli luterà de Valladolid, violentament escapçat. Però és, també, el retrat d'un personatge (Cipriano Salcedo, l'heretge en qüestió) i, sobretot, una reivindicació -elegant, gens subratllada- de la llibertat de consciència i el dret a la dissidència. No només ens sorprén que existira un corrent luterà en un país com aquest, sinó que ens fascina la recurrència amb què apareixen moviments alternatius, opositors, complementaris o reformadors. Una altra cosa és que, en general, acostumen a fracassar. Per desgràcia, aquesta part de la història és la que sabíem, i ja no ens sorprén.