Cine a la fresca

Tus ojos me recuerdan
las noches de verano...

Aquests versets senzills i romàntics d'Antonio Machado m'evoquen, inevitablement, la Filmoteca d'Estiu que, entre juliol i setembre, té lloc a la meua ciutat. Una ciutat que, a pesar de moltes persones, es mou; un moviment que, com en aquesta iniciativa estiuenca, es promou, amb encert i èxit, des de les institucions. El cine a la fresca és un privilegi de països com el nostre, on l'estiu, relativament rigorós, es relaxa durant la nit i dóna pas a un aire agradable que ens recorda, entre altres coses, la ignorada proximitat de la mar -amb perdó dels amants de la vela i els aficionats a la platja. La Filmoteca es trasllada del Rialto als jardins del Palau de la Música i, contràriament a uns altres espais culturals, no se'n va de vacances. Sembla que no, però mantindre una vida cultural i lúdica a l'estiu és un instrument importantíssim per a atraure turistes a la ciutat durant aquests mesos. La Filmoteca, on totes les pel·lícules s'exhibeixen, per cert, en versió original amb subtítols (en castellà, òbviament), n'és una bona prova.

La programació, tots els anys, sol ser heterogènia i per això ben atractiva. Sol estar formada per tres cicles: un de cine actual i dos monogràfics. Enguany, un cicle està dedicat a Sam Peckinpah i l'altre a la construcció mítica que alguns cineastes han fet de determinades ciutats. Si, com jo, passeu una gran part de l'estiu a València, o vos hi podeu apropar, aprofiteu l'ocasió d'anar a alguna sessió de la filmoteca. No és gran cosa, hi pot anar qualsevol i agrada a quasi tot el món. Exactament el que necessita una ciutat per a viure i per a moure's.